EL JAMISME OMNIPRESENT

*Editorial del programa BMJ#7, per Martí Farré

Saps què hi ha el proper dilluns? —pregunta l’editorialista a la seva companya de taula, és a dir, la també locutora Olga Àbalos— Doncs hi ha una jam session al Jamboree: la llegendària WTF de l’amic Aurelio Santos, a qui saludem des d’aquest humil programa de ràdio. Fins no fa gaire també hi havia una jam al pub Limerik de Barcelona, coordinada pel guitarrista Joel Moreno Codinachs. I el dimarts? Programa doble: pots escollir entre la Gràcia Jazz Session de l’Heliogàbal, un esdeveniment dirigit pel guitarrista Andreu Zaragoza —a qui també saludem—, o, a l’altre extrem de la ciutat de la capital catalana, la Raval Jazz Session del bar Makinavaja, organitzada pels amics de R3. I els dimecres? Doncs la jam del Robadors 23 i la dels alumnes del Taller de Músics. I el dijous? La del Liceu i la de la Nova Jazz Cava de Terrassa. I el divendres? Doncs la del Big Bang Bar, que també es repeteix el dissabte. Dissabte precisament és el dia de la jam del Jazz Sí. Diumenge, pots anar al Tres Gardenias o a l’Oncle Jack, aquí, a L’H, on els amics de l’escola de manouche d’ Albert Bello celebren la seva jam. I així podríem seguir fins a exhaurir l’hora del programa.

La jam és un element imprescindible per a la formació de tot estudiant de música, com així ho van veure clar els responsables del Conservatori del Liceu —cosa, per cert, encara no prevista en el programa educatiu de l’Esmuc—. És també l’indret perquè els músics cuinin futures experiències —la WTF n’és un bon exemple—. Però també pot resultar un espectacle soporífer per als aficionats, siguin músics o no, que la presencien. Hom, de vegades té la sensació de que es tracta d’un exercici de compadreo —com dirien a l’Amèrica Llatina—, amb solos ad-eternum no precisament brillants —bé hi ha excepcions, es clar— i amb una soferta base rítmica que aguanta carros i carretes fins que arriba el seu torn.

I sí, servidor recorda nits glorioses a, per exemple, el Jamboree, o a la llegendària jam del bar Estudiantil. Però també ens agradaria que s’aprofités aquesta embranzida jamística dels darrers anys per a escoltar pròpiament un concert de jazz comme-il-faut. Hi ha prou saba jazzística al nostre jazz com per presentar propostes fins a avorrir el personal. En tot cas, des d’aquí convidem als jamistes catalans a que segueixin l’exemple d’algunes jams o assajos oberts monogràfics que organitzen algunes sales. O, potser, a potenciar encara més el concert previ que organitzen algunes jams, fins a convertir-lo en el motiu principal de la sessió en qüestió.  I, com no, us convidem a debatre l’assumpte a través dels nostres canals, que són: aquest blog, el twitter (@BadMusicJazz), el Facebook o l’adreça de correu electrònic badmusicjazz@gmail.com. Ah, i si ens trobeu pel carrer estarem encantats de debatre el que faci falta, sempre i quan sigui en el marc d’un bar simpàtic, amb o sense jam de fons. Tant és.