viernes, 30 de marzo de 2012

QÜESTIÓ DE CLIMES

AMBROSE AKINMUSIRE
Ambrose Akinmusire (trompeta), Walter Smith III (saxo), Sam Harris (piano), Harish Raghavan (contrabaix) i Justin Brown (bateria).
15 de març de 2012 - Nova Jazz Cava (Terrassa) - 31 Festival de Jazz de Terrassa 

Hi havia força expectació per conèixer de primera mà la destresa del qui està considerat una autèntica revelació de la trompeta jazz. La parròquia del certamen vallesà encara recordava —encara recorda— la brillant actuació que va oferir l’any passat com a sideman del grup Tarbaby. I, si ens centrem en el seu fraseig, en la trempera amb la que bufa, en l’expressivitat polida, a vegades abracadàbrica, dels seus solos, per descomptat que no va decebre. Ambrose Akinmusire és certament un dels grans bufadors dels darrers temps, un instrumentista amb ànima, de discurs angulós, capaç de posar la nota justa en el moment adequat, d’explicar-nos històries brillants a través de la seva bufera. Ara bé, com a compositor, com a líder d’una banda, la seva proposta va resultar un pel monòtona, amb un mateix to climàtic que durant gairebé les dues parts de la sessió. Almenys, durant una primera part que, tot sigui dit, va començar amb una excel·lent introducció en solitari d’Akinmusire i va finalitzar amb un no menys excels solo del bateria Justin Brown.
El quintet d’Ambrose Akinmusire va iniciar el concert amb un peça, “With Love” del seu darrer disc, When The Heart Emerges Glistening (Blue Note, 2011), el repertori del qual va constituir pràcticament tot el track-list de la sessió. D’una primera part monocolor, en la qual va destacar en especial la interpretació del tema “The Walls Of Lechuguilla”, es va passar a un segon set que va arrencar amb un autèntic esclat d’energia. Després d’ una consegüent balada, reblada amb un deliciós diàleg entre el trompeta i el pianista Sam Harris, semblava que el concert virava cap a altres paratges. Res més lluny. En tot cas, la banda va assaonar el to repetitiu de la proposta amb brillants moments de calidesa i compenetració. En aquest sentit, cal destacar l’actuació del  saxofonista, Walter Smith III, angulós, expressiu i contingut alhora, que, a banda dels seus solos, va a bastir diàlegs torrencials amb Akinmusire.
I, tot i el regust controvertit de la sessió, no tinguin cap dubte que som davant d’un nou fenomen de la trompeta jazz. Tal vegada com fa poc més de vint anys ho van ser Roy Hargrove o Terence Blanchard, aquest darrer un dels mestres inequívocs d’Ambrose Akinmsire.     
Text: Martí Farré
Foto: Joan Cortès

miércoles, 28 de marzo de 2012

Bad Music Jazz #25

Escolta'l AQUÍ! (o al quadre de la marge dreta del blog)

Tracklist
-Dirty Dozen Brass Band, "Going On" —del disc What's Going On (Shout! Factory, 2006). 
-Mut Trio, "Caprici #4" —del disc 2395 (Mosquito Records, 2012).
-Mut Trio, "Caprici #5" —del disc 2395 (Mosquito Records, 2012).
-Jason Moran Bandwagon, "RFK in the Land of Apartheid" —del disc Ten (Blue Note, 2010).
-Jason Moran Bandwagon, "To Bob Batel of Paris" —del disc Ten (Blue Note, 2010).
-Jason Moran Bandwagon, "Big Stuff" —del disc Ten (Blue Note, 2010).
-Jason Moran, "Cradle Song" —del disc Artist In Residence (Blue Note, 2006)

Entrevista a... Jason Moran, un dels artistes cabdals del jazz —i de la música afroamericana en general— dels darrers temps. Ens parla del seu trio, les seves idees, la seva generació i, fins i tot, de la relació amb Charles Lloyd. 


Aquí, uns servidors amb el pianista de Houston, un gran amant de l'art conceptual, després de la seva actuació al passat 31è Festival de Jazz de Terrassa.

I per acabar... "Sorcery", de Charles Lloyd —del disc Forest Flower (Atlantic, 1966).

Agraïments: Susanna Carmona (Festival de Jazz de Terrassa), Produccions Contrabaix i el nostre magnífic tècnic i doblador en funcions, José Luis Martín, ànima indiscutible de Bad Music.  

LA MUSICA DE LA MÚSICA

JASON MORAN AND THE BANDWAGON 
Jason Moran (piano), Tarus Mateen (baix) i Nashett Waits (bateria)
14 de març de 2012 - Nova Jazz Cava (Terrassa) - 31 Festival de Jazz de Terrassa

Després d'haver visitat el Festival de Jazz de Terrassa com a sideman en altres formacions, el pianista originari de Houston Jason Moran es presentava en l'edició d'enguany com a líder del Bandwagon, al costat de Tarus Mateen (baix) i Nasheet Waits (bateria), un sòlid trio que després de 12 anys de trajectòria s'ha erigit com el seu gran banc de proves. La publicació del disc Ten (Blue Note, 2010), amb el qual d'alguna manera celebraven el seu desè aniversari, era l'excusa perfecta per tornar de forma temporal a la carretera amb aquest trio de piano jazz. En la posada en viu, es va comprovar que el citat disc està més que superat i que la intenció de Moran era seguir i seguir avançant.

Les expectatives eren grans. El pianista venia precedit per l'etiqueta de ser un dels joves jazzmans amb més coses a dir de l'escena mundial, mimat i respectat per la premsa especialitzada. En el currículum calia afegir ara el nomenament com a assesor musical al Kennedy Center de Washington DC, cosa que a més li aportava un cert caixet intel·lectual (però afortunadament la seva tasca està a les antípodes estilística i filosòficament de la feina de Wynton Marsalis al Lincoln Center de Nova York). Si alguna cosa caracteritza a Moran és el risc i la fusió.

El concert que ens van oferir Bandwagon va resultar ser un viatge a través de la història del jazz i de les seves pròpies referències musicals que el pianista va conduir de forma magistral i sobretot com li va donar la gana, mesclant patrons melòdics del soul amb frasejos del boogie woogie i fragments de música clássica en un mateix tema. La majoria de peces que van interpretar van començar de la mateixa manera: Moran pitjava el play del seu minidisc i d'allà en sonava alguna gravació sobre la qual tan ell com Waits i Mateen, després d'escoltar atentament durant una estona, semblaven improvisar fins a obtenir els patrons ritmics i melòdics que els permetien començar a construir, com qui intenta aprendre un tema en un local d'assaig. La diferència era que ho feien davant d'un públic que tenia la sensació d'haver-se introduït en un terreny íntim dels músics, però que al final del concert va resultar ser el mateix terreny per a tothom. Moran pretenia que tothom participés del procés de gaudir d'una selecció musical que segurament el 100% dels assistents apreciaven. Van sonar vells temes amb Roy Haynes, Fats Waller, Billie Holiday, Thelonious Monk, Gladys Knight, una antiga cançó de blues, també un tema de hip hop que no vaig saber identificar (potser no tenia importància saber-ne l'autor a aquelles alçades) i un sampler sorollista que semblava totalment fora de lloc en aquella festa de la música afroamericana però que va desembocar en una preciosa peça baladística que evocava l'exercici similar de "Feedback Pt.2", tall comprès en el disc Ten.

I en la construcció de cada tema, on els patrons preestablerts i la improvisació és confonien constantment, el trio buscava sempre moments de clímax que, enmig d'una nit tant variada de gustos i olors, era el que aportava una certa monotonia i resultadisme. La repetició de frases i ritmes eren la base d'una forma d'entendre la musicalitat molt urbana, propera a la cultura DJ, formes rítmiques que els músics s'anaven passant com una pilota de ping pong i que feia que el pes rítmic s'anés desplaçant d'instrument a instrument. I com per art de màgia tot sempre es mantenia a flotació. 

El resultat de tot plegat és una pràctica propera al collage sonor en la qual al llarg dels anys Moran segueix insistint i que li ha permès signar peces tan espectacular com la coneguda "Rigning my phone (Straight Outta Istambul)” en la que basa tot un discurs rítmic reproduint la cantarella d'una noia parlant en turc en una gravació. Bandwagon, conduïts magistralment per Moran al piano, van exemplificar que la seva música surt d'altres músiques i que hi ha un fil conductor que invisiblement ho connecta tot de manera natural. I que la música, com qualsevol altre art, és i ha de ser un contenidor d'idees i referències.

Text: Olga Àbalos
Foto: Joan Cortès 

miércoles, 21 de marzo de 2012

Bad Music Jazz #24

Escolta'l AQUÍ! (o al quadre de la marge dreta del blog)

Tracklist
-Bartolomeo Barenghi 7tet, "Requiem para um poeta" —del disc Prelúdio e Saudade (Quadrant, 2011). 
-Ingebrigt Håker Flaten, "Lucia" —del disc Birds (Tektite Records, 2012).
-Robert Glasper Experiment, "Why Do We Try" —del disc Black Radio (Blue Note, 2012).
-Robert Glasper Experiment, "Afro Blue" —del disc Black Radio (Blue Note, 2012).
-Robert Glasper Experiment, "Ah Yeah" —del disc Black Radio (Blue Note, 2012).
-Robert Glasper, "Portrait Of An Angel" —del disc Canvas (Blue Note, 2005).

L'espia [una pista: és l'ànima i animador de les populars WTF! Jam Sessions] i ens parla del pianista Robert Glasper, de les jams del Jamboree i del jamisme en general.  

I per acabar... "Remember Rockefeller At Attica", de Charles Mingus —del disc Changes One (Atlantic, 1974).

miércoles, 14 de marzo de 2012

Bad Music Jazz #23

Escolta'l AQUÍ! (o al quadre de la marge dreta del blog)

Tracklist
-Celeste Alías, Santi Careta & Pablo Selnik, "Blue Monk" —enregistrament inèdit del Pocket Concert de Bad Music 2.0. celebrat el passat 24 de febrer de 2012. 
-Santi Careta Group, "El petit príncep (Little Price)" —del disc Obertura (Fresh Sound New Talent, 2005).
-Astrio, "Kakoi" —del disc Don't Leave The Planet (Chesapick, 2012).
-Astrio, "Don't Leave the Planet" —del disc de títol homònim (Chesapik, 2012).
-Santi Careta, "Impro Loopstation" —enregistrament inèdit.
-Santi Careta, "Dos gardenias" —enregistrament inèdit. 
Entrevista a... el prolífic guitarrista Santi Careta, músic inquiet que presenta una brillant carrera en solitari i participa en arupacions com Astrio o Black In Blue. Ens parla dels seus darrers projectes i de la seva trajectòria. 

I per acabar... "Tin Tin Daeo", de Kenny Clarke Quintet —del disc de títol homònim (1965).




I aquí, els de BadMusicJazz després de l'entrevista amb en Santi Careta. Gràcies pel dinar! 

miércoles, 7 de marzo de 2012

Bad Music Jazz#22

Escolta'l AQUÍ! (o al quadre de la marge dreta del blog)

Tracklist
-Elisabet Raspall, "Connexions / Connections" —del disc L'istiu al cor / Summer Heart (Raspall Records, 2011).
-Juan Pablo Balcázar Trío, "Yesterdays" —enregistrament inèdit del 2011.
-Kase O Jazz Magnetism, "Renacimiento" —del disc de títol homònim (autoeditat, 2011).
-Kase O Jazz Magnetism, "Boogaloo" —del disc de títol homònim (autoeditat, 2011).
-Juan Pablo Balcázar, "Distancia" —del disc Viaje / Voyage (Fresh Sound New Talent, 2008).
-Juan Pablo Balcázar, "Citizens" —enregistrament inèdit del 2011. 


Entrevista a..el baixista, contrabaixista i compositor Juan Pablo Balcázar, figura capital de l'anomenada "generació Robadors". Ens parla dels seus darrers projectes, la seva trajectòria i la relació del jazz amb altres disciplines, entre d'altres temes.  

I per acabar... "La tía primero", de Juan Pablo Balcázar —del disc Invocation (Fresh Sound New Talent, 2010).

Agraïments: cafè-restaurant Horiginal (BCN).