BELLESA INÈDITA

GORKA BENITEZ & GIULIA VALLE

Gorka Benitez (saxo) i Giulia Valle (contrabaix)

Dilluns 2 d’abril de 2012. Jazz Man (Barcelona). Cicle Duets Galbany.

Un dels trets significatius dels Duets Galbany és la creació de bandes ad-hoc que, en alguns casos –David Pastor &  Pere Foved, per exemple-, acaben derivant en projectes estables de gran qualitat, com podria ser el cas de l’encontre entre Gorka Benitez i Giulia Valle. Per posar-nos en antecedents, el saxofonista basc és des de fa tres anys membre del quintet de la contrabaixista italocatalana. Benitez és una peça clau en la interpretació de la música guspirejant de Valle; un bufador que, en companyia del no menys excels Martí Serra, executa amb mestria les línies seductores que escriu per a ells la quatrecordista. El més important, però, és que Gorka i Giulia són amics a dalt i a baix de l’escenari, companys de viatge i supervivents en mil-i-una aventures musicals. Aquest grau de complicitat es va evidenciar al minúscul altell del Jazz Man. No en va, entre d’altres detalls, en un encomiable gest de generositat, Valle va cedir la totalitat del repertori a música composta per Benitez.

Els temes de A Marte Otra Vez, el títol del proper disc de Gorka Benitez amb el bateria David Xirgu –un treball precisament a duet-, van ser els escollits per la parella en funcions per confegir el programa de la sessió. Com succeeix en la proposta de títol astronòmic, Benitez i Valle van ser capaços de construir un seguit de peces amb una instrumentació austera però amb una forma de fer, de treballar els frasejos, els silencis, els espais buits, que feia innecessària la presència de cap instrument harmònic. Evocaven amb seducció els elements absents. I mentre Gorka Benitez navegava a mar obert, Giulia Valle traçava el camí bastint cadències d’extraordinària bellesa. Era el joc d’inventar-se un diàleg melodiós, melangiós, amb estructures obertes. L’alarit discret del saxo es fonia amb l’aplom metàl·lic del contrabaix. En aquest sentit, sorprenia la capacitat de Valle per improvisar línies de contrabaix que en alguns casos transformaven la cadència original de la peça.

Com acostuma a passar en molts concerts dividits en dues parts, el segon set va oferir majors quotes d’energia desbocada que el primer passi. Si cap a les acaballes de la primera part la contrabaixista Valle, mitjançant un bell solo fragmentat, va mostrar la seva faceta més introspectiva, la segona part va arrencar amb un tema d’aire suggeridor, dedicat a un cava amb aromes “de maduixa, préssec i llima”, segons va explicar Benitez. Va prosseguir amb digressions paisatgístiques com les del tema “Llave de perro” i va encetar el tram final de l’actuació amb una torrentera rítmico-melòdica progressiva que va culminar amb una autèntica andanada musical. En definitiva, els espectadors del cicle Duets Galbany van gaudir de l’oportunitat de presenciar un tête-à-tête inèdit, conformat per dos exponents del jazz més creatiu que es factura en aquestes latituds, amb ribets dels molt particulars universos d’un i altre artista. Equilibrat, harmònic, sensorial. Ah, i amb una particularitat: tot el recital va ser enregistrat pel reconegut tècnic Héctor Balart. “A buen entendedor, pocas palabras bastan”, que diuen.

Text: Martí Farré.

Foto: Joan Cortès.